miércoles, 29 de abril de 2009

Carod destina 50.000 euros para promover el occitano en Cataluña


Noticia publicada en e-noticies.


Un total de 50.000 euros destinará el Departamento de Vicepresidencia, que dirige Josep Lluís Carod-Rovira, a subvenciones para la promoción de la lengua occitana en Cataluña, según la convocatoria publicada al respecto en el Diario Oficial de la Generalitat.

Podrán solicitarse las subvenciones para las siguientes actividades:

- "La organización de cursos de lengua occitana que puedan enmarcarse en el marco europeo común de referencia (aprender, enseñar y evaluar) del Consejo de Europa.

- "Las actuaciones que fomenten la presencia del occitano en la imagen y la comunicación de las empresas y entidades, por ejemplo en la rotulación y la señalización externas e internas, las ofertas de servicios (como las cartas y menús de bares o restaurantes ), las publicaciones, la publicidad o las comunicaciones orales y escritas.

- "Las iniciativas que tengan como objetivo el fomento del uso oral y escrito del occitano en cualquier ámbito de la vida social y pública.

- "Los trabajos de traducción al occitano de obras de la literatura internacional de calidad reconocida.

- "Las actuaciones de difusión de la realidad occitana, como ciclos de conferencias, cursos intensivos y extensivos de divulgación y estancias para el aprendizaje de la lengua occitana y de su cultura".

lunes, 27 de abril de 2009

Montilla y la "senyera"


Adiós a las banderas rojas con el logo del PSC. Ahora lo que "mola" es la "senyera" "King Size".

viernes, 24 de abril de 2009

Como demócrata no puedo sostenerlo


Palabras de Francesc de Carreras.

‘Somos una nación. Bien. Catalunya tiene, además del castellano, una lengua propia y un derecho civil antiguo, hoy de muy escasa aplicación, y casi nada más que nos diferencie del resto de España. Todo ello se reconoce y protege en la Constitución. Sin embargo, creemos tener derechos, inalienables por supuesto, a ser tratados por el Estado de forma distinta al resto de los ciudadanos españoles. ¿Por qué? No lo entiendo, precisamente un Estado democrático significa, antes que nada, la igualdad de derechos. ¿Tenemos los catalanes un derecho a la autonomía de más alcance que el resto de los españoles? No, por supuesto. Como demócrata no puedo sostenerlo’.

miércoles, 22 de abril de 2009

martes, 21 de abril de 2009

sábado, 18 de abril de 2009

viernes, 17 de abril de 2009

La prensa sin libertad.


"La prensa libre puede ser, desde luego, buena o mala, pero, con toda seguridad, sin libertad no puede ser más que mala."



ALBERT CAMUS, Resistencia, rebelión y muerte, 1.961

domingo, 12 de abril de 2009

ERC demandará a España.


Noticia publicada en e-noticies.


El diputat d’Esquerra Joan Tardà presentarà dimecres dia 15 una demanda contra l’Estat Espanyol davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. La demanda és "per la vulneració del dret a un procés equitatiu, tal com preveu l’article 6 del Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i les llibertats fonamentals".

En la demanda s’explica que Tardà, en la seva condició de Diputat, va presentar, el mes d’abril de 2007, 100 preguntes adreçades al govern sobre diversos àmbits relacionats amb el Rei i la Casa Reial (fiscalitat, ús del patrimoni públic, ingressos atípics, competència lingüística, etc...) i un proposició no de llei per a ser debatuda en el Ple del Congrés que instava el govern a presentar en el primer trimestre de cada any natural la liquidació pressupostària de totes les partides que directament o de forma indirecta tenen relació Amb la Casa Reial contingudes en el l’exercici pressupostari anterior.

ERC recorda que la "Proposició no de Llei que la Mesa del Congrés, presidida per Manuel Marín, no van ser admeses a tràmit per la Mesa del Congrés dels Diputats com a conseqüència dels vots favorables dels representants del PSOE, PP i CiU, tot emparant-se en l’argumentació que la Constitució Espanyola, que fixa que la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat".

Els republicans admeten que "al cap de pocs dies d’haver-se conegut la presentació d’aquestes preguntes i de la Proposició no de Llei, la Casa Reial va anunciar el nomenament d’un Interventor civil de la mateixa Casa Reial, tot i que des de La Zarzuela es va tenir cura de remarcar que el nomenament no tenia res a veure amb els moviments en el Congrés".

Posteriorment, Tardà va tornar a presentar les mateixes iniciatives a la Mesa del Congrés, i van ser novament rebutjades per la mateixa raó. Un cop esgotada la via de la reconsideració davant la Mesa del Congrés dels Diputats, la legislació espanyola permet accedir al Tribunal Constitucional per demanar-hi empara per "la vulneració d’algun dels drets fonamentals previstos a la Constitució Espanyola, una via que utilitzà Esquerra i que va provocar que aquest Tribunal optés recentment per no admetre a tràmit el recurs d’empara, tot i que la decisió no va ser presa per unanimitat ja que el magistrat Pablo Pérez Tremps es va desmarcar".

Davant d’aquesta situació, el diputat Joan Tardà, a través dels serveis jurídics d’Esquerra ha optat per presentar una demanda fonamentada en la vulneració del dret a un procés equitatiu previst a l’article 6 del Conveni Europeu "per a la protecció dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals". La presentació de la demanda es farà el proper dimecres, 15 d’abril a Estrasburg, amb la presència del diputat Joan Tardà i la secretaria de política internacional i número 2 per Esquerra a les eleccions europees, Marta Rovira.

Segons Tardà, "que l’any 2009 hàgim de recórrer als Tribunals de Drets Humans de la UE per reclamar que prevalgui la transparència per damunt de l’opacitat, que hàgim de mantenir un combat permanent des de 2004 per fer reeixir la radicalitat democràtica i enterrar el gran forat negre de tot allò que envolta la institució monàrquica des de la Transició, diu poc de la maduresa de la democràcia i molt de la vigència del primer valor republicà d’acabar amb els privilegis".

viernes, 10 de abril de 2009

Cultura quiere medio prohibir el castellano.


Entrevista en l´AVUI a Camilo Tarrazón, Presidente del Gremio de empresarios de cine en Catalunya.



Camilo Tarrazón parla perfectament el català. Aquest exhibidor de cinema assegura no tenir cap problema amb el català ni el doblatge, però s'oposa a la quota del 50%.

Per què no a les quotes de doblatge?
Si el rendiment econòmic de les còpies catalanes fos més alt que el de les còpies en castellà, no hi hauria còpies en castellà. Si poso en el mateix cinema en dues sales iguals, en els mateixos horaris, Harry Potter en català i Harry Potter en castellà, al recaptació és de 70-30 o fins i tot 80-20, a favor del castellà.

Això està demostrat?
S'ha vist en un cinema a la província de Tarragona, que sempre que pot estrena alhora en català i castellà.



Però no entén tothom el català?
La gent que va a veure un film el que vol es entendre'l, i a qui és bilingüe li és igual si li passen en català o en castellà. No es va al cinema a fer una militància política. El drama del cinema en català és que els polítics s'hi han posat pel mig. En lloc d'arreglar-ho, ho han espatllat.

Què diferencia la iniciativa d'ara de Tresserras de la del 1998 de Pujals?
Són semblants. Es tracta de fer una norma per un objectiu polític i no del cinema. I que ignora l'opinió de les distribuïdores i, especialment, de les majors de Hollywood. Per a les majors, el doblatge és car, i només es fa en aquells idiomes que van als cinc grans mercats europeus: francès, alemany, italià, castellà i anglès. Les majors es mouen pel negoci i han dit sempre que renunciaran al mercat abans d'incomplir la llei.

Què vol dir, això?
Que si la Generalitat fixa quotes del 50% no s'hi oposaran. Però decidiran que és possible atendre el mercat català; a la conselleria els han proposat tres escenaris: 1. les pel·lícules no s'estrenaran. 2. S'entrenaran només en VO. 3. S'estrenaran en VO amb subtítols: menys públic, menys còpies i menys diners. Però no incompliran la llei. I encara que el conseller Tresserras digués que a la darrera reunió les majors estaven receptives, no es cert.

L'hauran de fer les majors, el doblatge?
Segons el document de bases de la llei, no és clar. Per al doblatge dels 425 films a l'any que s'estrenen a Catalunya, podem parlar d'una inversió de 80 milions anuals, i això a les distribuïdores no els surt a compte.

Temen, les majors, un efecte cascada en altres països?
És clar. Si per un mercat de 7 milions accepten doblar, quants demanaran el mateix? El cinema és la segona indústria exportadora dels Estats Units. Un cop, els directius de la Disney van anar a l'estrena d'una pel·lícula al Japó, i els controladors d'un aeroport endarrerien l'aterratge. La Disney va trucar a la secretaria d'Estat americana, i de la secretaria d'Estat van trucar al govern japonès. I els directius de Disney van arribar a l'hora a l'estrena. Això és una major!

Parlem ara dels problemes dels exhibidors...
A la Generalitat no li importa el sector de l'exhibició. No és cert que la llei estigui pensada per millorar el negoci. Aquesta llei respon a objectius polítics...

Quins són aquests objectius?
La Generalitat no ha de fer una llei de cinema per fer política lingüística. La llei ha de resoldre els problemes del cinema. Per exemple: per què una inversió pública de quasi 30 milions d'euros en cine en català representa 0 de públic a les sales de Catalunya? Li poso un cas: El cant dels ocells, guanyadora del premi Gaudí. L'han vista 2.497 espectadors. 15.000 euros en entrades.

Com es pot augmentar la quota de català al cinema?
Amb una doble línia. Una, invertint bé en cinema català, de manera que arribés a tenir una quota del 10%. I dues, treballant conjuntament amb les majors en un projecte per incrementar a poc a poc l'oferta de cinema doblat al català. Es podria arribar al 10%º o 15%. Si féssim això, la quota quedaria entre el 25% i el 30%. La quota de TV en català és de 20%, no del 50%. I tampoc no arriben al 50% ni la premsa ni els llibres...

La conselleria argumenta que l'espectador ha de tenir dret a triar...
No és veritat que existeixi aquest dret. Jo no puc triar la llengua de l'AVUI. Ni la de La Vanguardia. Tele-5 no la puc veure en català. TV3 no la puc veure en castellà. Per què una quota del 50% al cinema, quan la quota no hi és en molts altres àmbits?

Fins a quin punt la quota de doblatge perjudicaria els exhibidors?
Molt. Volem que, si la quota s'implanta, la Generalitat ens compensi de les pèrdues econòmiques que tindrem per exhibir en català. Cultura ha decidit mig prohibir el castellà: d'aquesta manera aconseguiran la paritat que ells volen. Però si ara tenim 23 milions d'espectadors, potser en tindrem 10 milions, i això per als exhibidors significa tancar.

lunes, 6 de abril de 2009

El gobierno catalán gasta 144.000 euros en editar sus propios discursos

Mariona Sanuy en La Razón.

Durante el pasado pleno parlamentario los partidos que integran el tripartito se negaron a aprobar una moción destinada a diseñar un plan de austeridad para la administración alegando que ya están aplicando medidas de contención del gasto. Fue en ese debate cuando el diputado de Ciudadanos José Domingo denunció algunos de los «dispendios inútiles» del Govern, entre ellos, editar los discursos de los consellers. Cabe recordar que en esta legislatura la Generalitat ha editado un total de 24 discursos de consellers, cinco más que los que publicó el ex presidente Maragall durante todo su mandato. Entre ellos, uno del vicepresidente del Govern, Josep Lluís Carod Rovira, cuya edición costó al erario público 6.000 euros - o lo que es lo mismo, un millón de las antiguas pesetas- que sirvió para hacer 2.000 copias encuadernadas del parlamento del vicepresidente, según reconoce el Govern en una pregunta parlamentaria planteada por C's.

Si la colección de discursos de consellers de la Generalitat cuenta con 24 números, y según asegura el Govern, el coste de cada título «es similar», se entiende que el ejecutivo catalán lleva ya invertidos alrededor de 144.000 euros en publicar sus propios discursos. En el caso de Carod, el coste de impresión ascendió a los 3.435 euros, mientras que el diseño gráfico costó 900 euros. El dispendio también incluye los costes de traducción del discurso: 593 por la versión inglesa, 432 por la castellana, 607 por la francesa y 674 por la alemana. Además, hay que añadir los gastos de distribución de los cuadernos. En su defensa, el ejecutivo catalán alega que sólo «se editan aquellos discursos que tienen un interés informativo especial» en este caso, una conferencia titulada «El papel de Cataluña en la Europa del siglo XXI», que impartió Carod en la London School of Economics coincidiendo con la inauguración de la delegación británica de la Generalitat. A pesar de las justificaciones del Govern, la colección «Discursos y Conferencias» cuenta con títulos de «interés informativo especial» como «La comparecencia del conseller de Política Territorial en la Comisión de Política Territorial» o «Alimentación saludable, sector agrario irrenunciable».

Si usted no ha tenido la fortuna de recibir uno de estos ejemplares a su casa, puede adquirirlos en la web de la Generalitat al módico precio de cuatro euros por cuaderno. De momento, el Govern no tiene intención de abandonar esta práctica, aunque queda descartado publicar el discurso de Carod durante la inauguración de la «embajada» catalana en Nueva York -que era el objeto principal de la cuestión de C's- pese a su «especial interés».

sábado, 4 de abril de 2009

Un ciudadano, un voto.

Esta es la propuesta de Ciutadans Pel Canvi para la nueva Ley electoral en Catalunya.

http://www.lleielectoral.cat/web/

viernes, 3 de abril de 2009

Amedrentando.




Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía ha denunciado, este viernes, una nueva agresión a la sede que el partido tiene en la ciudad de Mataró.

El coordinador de la Agrupación de Ciudadanos de Maresme, Álvaro Ruiz Martínez, ha denunciado ante los Mossos d’Esquadra de Mataró los ataques que viene sufriendo la sede del partido en la ciudad de la costa barcelonesa.

La sede de Mataró se encuentra en pleno centro de la ciudad, en la popular Riera, a escasos 50 metros del Ayuntamiento, en una zona que cuenta con vigilancia policial y con cámaras de seguridad.

La convivencia que impone “el nacionalismo dominante” en Cataluña

Ruiz Martínez ha indicado que “estos ataques son una muestra más del modelo de convivencia que se quiere imponer a la sociedad catalana y que reflejan la pedagogía del odio que se propugna desde el nacionalismo dominante, al que se ha sumado sin pudor la franquicia catalana del PSOE”.

La Agrupación de Ciudadanos en Mataró “seguirá adelante, con mayor ímpetu si cabe, en su irrenunciable labor de devolver el sentido de la realidad a la política catalana, defendiendo los derechos ciudadanos ante la impostura que representa, en pleno siglo XXI, la alienación nacionalista anclada en propuestas decimonónicas que quiere imponer el cuatripartito nacionalista catalán”, ha manifestado Ruiz Martínez.